visca.com | llibres

Anglès difícil
Traducció de les frases maleïdes
Pròleg d'Albert Jané

PRÒLEG

Què més voldria, jo, que saber l'anglès com el professor Hevly sap el català! El fet és que, instal·lat a casa nostra des de fa temps, el professor Lou Hevly ha acabat adquirint un domini magnífic del català amb el qual, com deia una vegada Joan Triadú parlant del professor Pring-Mill, podria fer envermellir molts catalanoparlants, i que li ha permès d'incrementar d'una manera molt important la bibliografia catalana destinada a l'estudi de la llengua anglesa. És cert que cal anar molt amb compte a fer afirmacions temeràries de caràcter negatiu, perquè sempre poden sorgir fets no coneguts que les desmenteixin, però em sembla que sí que es pot afirmar que entre la profusió de material existent i disponible per a l'aprenentatge de l'anglès el redactat en la nostra llengua era francament deficitari i, així, l'aportació del professor Hevly ha estat especialment rellevant i, doncs, no força sinó molt benvinguda.

I vet ací que ara Lou Hevly, prosseguint incansablement la seva tasca de facilitar-nos un coneixement a fons dels misteris de la llengua anglesa, ens ofereix un nou resultat de la seva dedicació, aquest manual que ens honorem presentant, Anglès dificil, amb el subtítol volgudament sensacionalista Traducció de les frases maleïdes. El títol d'aquest llibre també hauria pogut ser «Esculls de l'anglès», que no és, certament, gens original, però que designa molt bé el contingut de l'obra. Ara bé, aquest hipotètic subtítol, hauria pogut ser «Esculls de l'anglès» o bé «Esculls del català»? Perquè cal advertir tot seguit que, contra el que potser algú podria creure, i contra el que és més habitual en aquesta classe de manuals, els problemes de traducció que Lou Hevly planteja en el seu llibre, i per als quals proposa una panòplia de solucions, no són els que es presenten traduint de l'anglès al català sinó els que es poden presentar en la traducció del català a l'anglès.

És veritat que, com ja he suggerit, és molt més freqüent la traducció de l'anglès al català que no del català a l'anglès. Però la traducció del català a l'anglès, fa unes quantes dècades pràcticament inexistent o purament testimonial, és segurament cada dia més intensa, i amb més tendència a la normalitat. I cal tot seguit puntualitzar que, encara que quan es parla de traducció es pensa espontaneïment, d'una manera exclusiva, en la traducció literària, aquesta no és pas l'única, ni de bon tros. L'anglès és, cada vegada més, seguint un procés imparable i vertiginós, la Ilengua internacional, la koiné vehicular de què es valen, en les seves relacions de tota mena, es pot dir sense exagerar tots els països de l'univers. La traducció d'obres literàries catalanes a l'anglès avui ja no és cap fet aïllat i esporàdic. A aquest tipus de traducció, que hem d'esperar, que esperem sincerament, que s'ha d'incrementar en el futur immediat, s'afegeix la traducció funcional de tota mena de textos, documents i missatges lingüístics que genera l'actuació de tot ordre la múltiple i variada activitat social i institucional.

Aquest nou llibre del professor Hevly s'adreça a tots els qui vulguin perfeccionar el seu nivell d'anglès. I doncs ha de ser específicament útil als traductors a aquesta llengua a partir del català. Però ens cal aturar-nos un moment en el subtítol: Traducció de les frases maleïdes. És una manera singular de dir-ho, certament, però ens entenem molt bé. Com diu el mateix autor, les frases que ell anomena maleïdes són aquelles que malgrat semblar senzilles i poc dubtoses tenen sovint solucions sorprenents. No crec que hi hagi ningú que, amb un cert coneixement de l'anglès, tingui cap problema a traduir una proposició tan senzilla com Visc a Manresa per I live in Manresa. Però, lamentablement, si s'anteposa a aquesta oració els mots Fa anys que..., l'anglès canvia tant l'ordre com el temps verbal: I have lived in Manresa for years, no pas "For years I live in Manresa". És amb el propòsit d'evitar disbarats com aquest que Lou Hevly ha redactat el seu treball.

Totes les llengües, o, si més no, l'anglès i el català, poden exhibir una riquesa realment fascinant de frases fetes, de girs i modismes idiomàtics, i, fins i tot sense arribar a la paremiologia, de maneres peculiars de dir que no es poden traduir mot a mot. I és per això que ara el professor Hevly ha aplegat, organitzades en un centenar i escaig de lliçons o capítols, aquelles maneres de dir pròpies del català francament dificils de traduir correctament a l'anglès, o que es presten fàcilment a trasllats literals impropis o desproveïts de significació.

Cada lliçó o capítol va seguit d'uns breus exercicis, senzills però molt ben pensats, amb la solució al final del llibre, el qual es clou amb un detallat índex alfabètic que ha d'ajudar a localitzar aquella frase o modisme que entrebancava, com un autèntic escull, la nostra traducció.

Hem de felicitar el professor Lou Hevly per aquesta nova aportació al coneixement de la llengua anglesa des d'una òptica netament catalana. El seu treball és, certament, digne de gratitud i se'n poden beneficiar tots els qui, professionalment o no, hagin de tenir una relació amb la llengua anglesa. I fins i tot es podria dir que no és impossible que, tangencialment, més un dels seus usuaris hi enriqueixi el seu català.

Albert Jané
Institut d'Estudis Catalans

INTRODUCCIÓ

Hem confeccionat aquest llibre per tal d'oferir alguns aclariments sobre aspectes de l'anglès que poden causar dificultats als catalans. Sovint es tracta de construccions catalanes que no tenen correspondència en anglès, com és el cas del temps d'imperfet o dels verbs pronominals. A vegades es tracta d'expressions angleses que són estranyes al català, maneres de dir les coses que cap catalanoparlant nadiu no faria servir intuïtivament —p.e., It doesn't take me long (No tardo gaire). També es pot donar el cas que, depenent del context, una expressió catalana tingui més d'un sentit en anglès (p.e., Què esperes? pot voler dir What are you waiting for?, What are you hoping for? o What are you expecting?). Finalment, i sense exhaurir les possibilitats, hi ha els falsos amics, mots anglesos d'arrel llatina que s'assemblen a paraules catalanes però que no tenen el mateix sentit; un exemple és el verb rest, que vol dir descansar, no pas quedar-se.

Pel que fa a l'estructura de l'obra, nosaltres, inspirats per les redaccions de la secció «El llenguatge» del diari Avui, escrites fa anys pel lingüista Albert Jané, hem organitzat el gruix del llibre en cent deu capítols breus, cadascun oferint observacions sobre aspectes de l'idioma anglosaxó que resulten especialment difícils per als catalans. Els punts que tractem són de tots els nivells de dificultat, però sempre destacant una correspondència dificultosa entre el català i l'anglès. Tals observacions, en tot cas, van acompanyats d'un ampli ventall d'exemples i, a més, en cada capítol s'hi inclouen uns exercicis per a traduir del català a l'anglès. Anomenem aquestes oracions frases maleïdes, ja que, malgrat semblar senzilles i poc dubtoses, tenen sovint solucions sorprenents. Al final del llibre hi ha un índex alfabètic, per a facilitar la consulta, i el solucionari dels exercicis.

visca.com | llibres